Si hi ha un mite que ha captivat en la nostra cultura occidental, sens dubte ha
estat el del Graal. Des dels primers vestigis de les cultures europees, i en
especial de les nòrdiques i les cèltiques, sempre se n'havia donat culte a
objectes considerats sagrats com ara plats, copes... als quals se'ls suposava
alguna mena de virtut màgica que atorgava poder a qui els posseïa o els
utilitzava, i que servien com a nexe d'unió amb la
divinitat.
Posteriorment, el mite del Graal apareix amb força a partir
del segle XII, arran de la publicació de diverses novel.les que en parlen, amb
forts lligams amb la tradició artúrica bretona i britànica. L'Edat Mitjana és
l'edat daurada de les relíquies cristianes, i ben aviat, l'Església volgué
identificar el Graal amb la copa utilitzada per Jesús en celebrar l'últim sopar
amb els seus deixebles, segons ens expliquen alguns evangelis canònics, i
utilitzada la copa posteriorment per Josep d'Arimatea per a recollir la sang de
Jesús, un cop crucificat al calvari, segons les tradicions
apòcrifes:
"Llavors Jesús prengué una copa, digué l'acció de gràcies i
afegí:
- Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja
no beuré més del fruït de la vinya fins que haurà arribat el Regne de
Déu"
(Evangeli de Lluc, cap. 22, versets 17 i 18)
De fet, la tradició
hebrea manava utilitzar quatre copes durant el sopar de la Pasqua.
Des
d'aleshores no han estat pocs els historiadors, aventurers o simples curiosos
que han dedicat esforços a la recerca de la relíquia més famosa de la humanitat.
Fins i tot, el Tercer Reich alemany dedicà inversions en realitzar expedicions a
la recerca (com per exemple, la visita de Himmler a Montserrat l'any 1940 o les
investigacions del científic Otto Rahn a Occitània).
Com comentava el
psicòleg Carl Jung, el mite del Graal continua vigent en el nostre subconscient
fins i tot en aquests temps moderns.
En temps recents, la publicació d'alguns tractats sobre el tema, com a "L'enigma sagrat" de diversos científics britànics o la publicació de novel.les d'èxit mundial com "El codi DaVinci" han aconseguit atraure novament l'interès cap al mite del Graal. I com tots els mites, difícilment podran extingir-se mai, perquè són eterns i captivadors.
Però si mai no tindran fi, sí que tenen unes primeres
referències, i en la nostra literatura europea, la primera constància ens la
trobem a la novel.la "Perceval o el Conte del Graal" de Chrétien de Troyes,
escrita cap a finals del segle XII. El protagonista, el cavaller Perceval,
comença un viatge iniciàtic que el condueix una nit fins a un castell governat
per l'anomenat Rei Pescador (el peix té unes connotacions evangèliques molt
clares). En aquest castell es dóna culte i es protegeix un estrany objecte
anomenat el Graal amb propietats màgiques. Quan l'endemà en Perceval desperta,
es troba el castell buit i decideix investigar sobre el significat del seu somni
i el Graal. La novel.la restà inacabada per la sobtada mort de Chrétien de
Troyes, i tingué diverses continuacions amb més o menys
fortuna.
CONTINUARÀ....
Francesc S.G.
