El Mite del Greal

Si hi ha un mite que ha captivat en la nostra cultura occidental, sens dubte ha estat el del Graal. Des dels primers vestigis de les cultures europees, i en especial de les nòrdiques i les cèltiques, sempre se n'havia donat culte a objectes considerats sagrats com ara plats, copes... als quals se'ls suposava alguna mena de virtut màgica que atorgava poder a qui els posseïa o els utilitzava, i que servien com a nexe d'unió amb la divinitat.

Posteriorment, el mite del Graal apareix amb força a partir del segle XII, arran de la publicació de diverses novel.les que en parlen, amb forts lligams amb la tradició artúrica bretona i britànica. L'Edat Mitjana és l'edat daurada de les relíquies cristianes, i ben aviat, l'Església volgué identificar el Graal amb la copa utilitzada per Jesús en celebrar l'últim sopar amb els seus deixebles, segons ens expliquen alguns evangelis canònics, i utilitzada la copa posteriorment per Josep d'Arimatea per a recollir la sang de Jesús, un cop crucificat al calvari, segons les tradicions apòcrifes:

"Llavors Jesús prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí:

- Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruït de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu"

                                                           (Evangeli de Lluc, cap. 22, versets 17 i 18) 

De fet, la tradició hebrea manava utilitzar quatre copes durant el sopar de la Pasqua.

Des d'aleshores no han estat pocs els historiadors, aventurers o simples curiosos que han dedicat esforços a la recerca de la relíquia més famosa de la humanitat. Fins i tot, el Tercer Reich alemany dedicà inversions en realitzar expedicions a la recerca (com per exemple, la visita de Himmler a Montserrat l'any 1940 o les investigacions del científic Otto Rahn a Occitània).

Com comentava el psicòleg Carl Jung, el mite del Graal continua vigent en el nostre subconscient fins i tot en aquests temps moderns.

En temps recents, la publicació d'alguns tractats sobre el tema, com a "L'enigma sagrat" de diversos científics britànics o la publicació de novel.les d'èxit mundial com "El codi DaVinci" han aconseguit atraure novament l'interès cap al mite del Graal. I com tots els mites, difícilment podran extingir-se mai, perquè són eterns i captivadors.

Però si mai no tindran fi, sí que tenen unes primeres referències, i en la nostra literatura europea, la primera constància ens la trobem a la novel.la "Perceval o el Conte del Graal" de Chrétien de Troyes, escrita cap a finals del segle XII. El protagonista, el cavaller Perceval, comença un viatge iniciàtic que el condueix una nit fins a un castell governat per l'anomenat Rei Pescador (el peix té unes connotacions evangèliques molt clares). En aquest castell es dóna culte i es protegeix un estrany objecte anomenat el Graal amb propietats màgiques. Quan l'endemà en Perceval desperta, es troba el castell buit i decideix investigar sobre el significat del seu somni i el Graal. La novel.la restà inacabada per la sobtada mort de Chrétien de Troyes, i tingué diverses continuacions amb més o menys fortuna.

CONTINUARÀ....

El Mite del Greal - I

Francesc S.G.